Una recreació romàntica de Pere el Catòlic. Al segle XIII no es feien retrats així
Segurament tothom coneix el Rei Jaume I que va conquerir Mallorca i València als musulmans i les va repoblar fonamentalment amb catalans. Quan TV3 va fer un programa que es deia "El Favorit" per decidir quin era el personatge històric català favorit de Catalunya, va guanyar Jaume I. Resulta curiós, en canvi, que poca gent conegui el seu pare, Pere el Catòlic, ni el paper que va tenir en la configuració actual d'Europa.
Pere el Catòlic (Montblanc o Osca, 1177 o 1178 - Muret, 1213) era, com ho havia estat abans el seu pare, Rei d'Aragó i comte de Barcelona. Els seus dominis s'estenien pel que avui són fonamentalment Catalunya, l'Occitània i l'Aragó, que feien frontera amb el Regne de França (al nord) i els dominis musulmans (a oest, sud i al mar). Pere el Catòlic va haver de fer front a dos grans desafiaments durant la seva vida: d'una banda, que no tenia descendència legítima, perquè no volia allitar-se amb la seva esposa i, en canvi, sí ho feia amb les seves amants i prostitutes; d'altra banda, al nord, l'heretgia càtara s'estenia com una taca d'oli per tota l'Occitània. Cal tenir present que els càtars eren gent molt rara que consideraven que al món tots som pecadors, i que tot el que és material (el sexe, el menjar, el beure) és dolent. Potser una mica com els mormons avui dia, però multiplicats per mil. L'Església de Roma no podia tolerar-ho.
El primer problema va tenir fàcil solució. Els nobles catalans, amoïnats per la manca de descendència del monarca, van idear una estratègia infal·lible. Un pla molt astut, com diria en Baldrich. Van disfressar la Reina, Maria de Montpeller, com una de les amistançades del Rei, i van fer que es presentés així de sobte a les seves habitacions. El Rei no va descobrir l'ardit, i es va allitar amb la seva dona, que així va quedar prenyada de qui havia de ser el Rei Jaume.
El segon desafiament de Pere el Catòlic va ser molt més complicat, ja que implicava l'enfrontament amb el poderós Regne de França. Els nobles francs, aliats amb la Santa Seu, van disfressar de croada la invasió de tots els territoris que avui són el sud de França, al·legant una guerra santa contra l'heretgia càtara. El Rei Pere, tot i que tenia l'apel·latiu del Catòlic, es va sentir obligat a actuar com a Rei i a defensar els seus súbdits, els senyors occitants que li demanaven ajuda davant la imminent invasió franca recolzada pel Sant Pare. El Rei Pere va desplegar els seus exèrcits i es va enfrontar als croats francesos, però va morir lluitant a la Batalla de Muret. Diuen que va ser el darrer Rei de la Corona d'Aragó que va morir en ple camp de batalla. D'aleshores ençà cap més Rei de la Corona d'Aragó va tornar a anar mai més a la primera línia de batalla, com ho havia fet Pere el Catòlic.
El Rei Jaume explica a la seva crònica que el seu pare es va morir aquell dia, perquè la nit anterior havia jagut amb una dona, i que a l'endemà (textualment) no era bo ni per oir missa. Les conseqüències van ser que Jaume, un cop Rei, va optar estratègicament per expandir-se pel sud i pel Mediterrani. Va conquerir València, Múrcia i Mallorca, i es va convertir en el Rei més gran. En aquella època, a Europa, només el Rei Jaume i el Sant Pare remenaven les cireres, però, com dirien a Conan, això ja és una altra història...
